Por el interior

 

Viajero, usa mi brújula para ver

aquello que en la ciudad te pierdes:

De Morella el milagro de sus cielos

y las ruinas del castillo en ese cerro

donde las gentes guardaron sus sueños,

milenio tras milenio.

Peñíscola, es fortaleza para un tesoro

y es cofre que contiene la fuerza interior

con la que unos héroes hicieron su destino,

desafío tras desafío.

Todos los truenos retumban en Villafamés

y cuando no hay tormenta suenan

los tambores del arte y la cultura,

cuesta tras cuesta.

Si tienes preguntas sin respuesta

y no consigues dominar la ansiedad,

oye al viento en las trescientas de Onda,

torre tras torre.

Pues eso, ven conmigo y consigue

aquello de lo que la ciudad te priva:

De Burriana una pasión como fuego

y las ruinas de un río, cauce duro

donde el pueblo entierra frustraciones,

ceniza al olvido.

Segorbe, es el diccionario de la tierra

y el lenguaje del barro, creador de símbolos,

donde lo moderno hace el ridículo,

toro entre caballos.

Todos los meandros, parecen Montanejos

y cuando no hay sequía corren

los abrazos y los besos de la vida,

poza y arena.

Si llegaste hasta allí superando precipicios

y lograste conocerte a ti mismo

serás el héroe libre de miedos en Vistabella,

peregrino del espíritu.

Fíjate cuánto te pierdes:

si no sales de la monotonía ciudadana

con su red social que apresa,

si no viajas por el interior

en busca, de tu poética verdad.

-------------............----------

Viatger, usa la meva brúixola per veure

allò que a la ciutat et perds:

De Morella el miracle dels seus cels

i les ruïnes de l'castell en aquest turó

on la gent van guardar els seus somnis,

mil·lenni a mil·lenni.

Peníscola, és fortalesa per a un tresor

i és cofre que conté la força interior

amb la qual uns herois van fer el seu destí,

desafiament a desafiament.

Tots els trons ressonen a Vilafamés

i quan no hi ha tempesta repiquen

els tambors de l'art i la cultura,

costera a costera.

Si tens preguntes sense resposta

i no aconsegueixes dominar l'ansietat,

sent a el vent en les tres-centes d'Onda,

torre a torre.

Doncs això, vine amb mi i aconsegueix

allò del que la ciutat et priva:

De Borriana una passió com foc

i les ruïnes d'un riu, llera dura

a on el poble enterra frustracions,

cendra a l'oblit.

Sogorb, és el diccionari de la terra

i el llenguatge de l'fang, creador de símbols,

on el modern fa el ridícul,

bou entre cavalls.

Tots els meandres, semblen Montanejos

i quan no hi ha sequera corren

les abraçades i els petons de la vida,

gorg i sorra.

Si vas arribar fins allà superant precipicis

i vas aconseguir conèixer-te a tu mateix

seràs l'heroi, lliure de por, a Vistabella,

pelegrí de l'esperit.

Fixa't quant et perds:

si no surts de la monotonia ciutadana

amb la seva xarxa social que t'atura,

si no viatges per l'interior

a la recerca, de la teva poètica veritat.